La Inauguració

Dia 30 de novembre. Dia de la inauguració del Museu. Lleida es desperta immersa en una espessa boira. Què fort! És tan típic. Fins avui feia fred, però sortia el sol i la boira, ni l'havíem ensumat. Com si ho sabés, el temps s'acomoda a la realitat del calendari. Lleida és boira i així és el dia de la inauguració. Fa fred, molt fred. I hi ha gent, molta gent. Els nervis es palpen a l'ambient. El conseller Tresserras destapa la placa i tothom entra al museu. I quan diem tothom no exagerem. Hi ha molta gent... es formen les primeres cues. La meitat dels periodistes es queden enrere i els hem de fer passar com podem perquè puguin fer la seva feina.

Hi ha ganes de museu. La gent queda encantada amb el que veu. Els esforços de tanta gent es veuen recompensats amb els comentaris del públic: "Què bonic!", "M'he emocionat", "Ja era hora", "És preciós"...

La festa continua a la tarda amb un espectacle musical i pirotècnic a càrrec de la companyia Efímer. És llavors quan som conscients que això ja està en marxa, ja és una realitat. Una realitat que ens agradaria compartir amb tots vosaltres.

Bé, ja s'han acabat les jornades de portes obertes (de l'1 al 9 de desembre) i encara no us hem explicat com va anar la inauguració. Si heu seguit la premsa ja sabreu que hem estat 'col·lapsats' per les visites. Hi havia ganes de Museu de Lleida i ens ha quedat clar. Ara, la nostra tasca serà engrescar tothom perquè continuï visitant el Museu.

El Museu s'ho val, què hem de dir nosaltres! Però la gent que hi ha estat pensa el mateix. "Què bonic!", "És preciós", "No sembla Lleida" (aquesta expressió, per cert, no l'acabo d'entendre), "Ja era hora que Lleida tingués un museu així"... aquestes i altres frases encapçalen el rànquing de les més pronunciades pels visitants des del dia de la inauguració fins diumenge 9 de desembre, dia que es van acabar les jornades gratuïtes de portes obertes. Llargues cues a la plaça d'accés al Museu, grups de persones grans i petites, famílies senceres i, estic segura, gent que mai havia entrat abans a un museu (tant de bo ho comencin a fer habitualment). Nosaltres, és clar, estem contents...com no hem d'estar!!

Disculpes!!

Amb tot l'enrenou de la inauguració del Museu, el passat 30 de novembre, aquest bloc ha quedat mig abandonat. Mil disculpes!!! Us prometem que ben aviat hi 'penjarem' una crònica exhaustiva i en primera persona del que va ser un acte multitudinari, bonic, emotiu i molt important per tots nosaltres. Intentarem també posar-hi fotografies tant de la inauguració com del Museu per dins ja acabat.

Moltes gràcies per la vostra comprensió i la vostra paciència... Fins demà!!

Pirates al Museu?

Sembla un dels protagonistes de "Pirates del Carib"... però en realitat és la reproducció d'un crani d'Australopitecus africanus. El Museu de Lleida oferirà l'oportunitat de viatjar en el temps i conèixer la nostra història des de la Prehistòria i fins a l'actualitat. El recorregut s'inicia parlant dels nostres avantpassats més llunyans, entre ells, és clar, aquest 'pirata'.

Visita AMC

Una quinzena de membres de l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) van visitar el Museu aquest dissabte. Així, abans de la inauguració, els professionals dels museus catalans van poder veure 'in situ' com s'estan desenvolupant les obres d'aquest nou equipament. Val a dir que es van manifestar molt satisfets amb el que van veure: les sales d'exposició permanent, les reserves, la sala de temporals i el taller de restauració. Al finalitzar la visita els hi vam fer una foto de família.

Les reserves

Aquest és l'aspecte que ofereix la sala de reserves. Bé, una part de la sala de reserves. A més d'aquestes graelles, hi ha calaixeres, prestatgeries.... Tot el que no s'exhibirà a l'exposició permanent quedarà emmagatzemat aquí.

Preparades

L'altre dia us mostravem com 'despenjavem' les pintures murals de la Pia Almoina al Palau Episcopal per traslladar-les a l'edifici nou del Museu. Avui les podem veure preparades per ser ubicades al que serà el seu lloc definitiu. Vistes d'aprop, les pintures sorprenen. A veure, acostumats com estem a veure-les de lluny, tenir-les cara a cara fa respecte. Un cop muntades creiem que quedaran sensacionals.