Passejant al costat del museu

Torno de les vacances i veig que hi ha coses que no canvien, afortunadament. Al costat del Museu hi ha una esplanada envoltada per la Biblioteca, l'Arxiu i el Museu de Lleida. Se l'anomena l'Illa de la Maternitat, perquè l'edifici que ara és la biblioteca havia acollit anys enrere la seu de la Maternitat. El terreny és propietat de la Diputació i, de moment, mentre no es decideixi què fer amb ell (jo espero que facin alguna cosa bonica tipus zona verda o d'esbarjo), és lloc de tots. I sobretot, de molts gossos de Lleida que venen aquí a fer una passejada. A molts d'ells els hem vist créixer des de la inauguració del museu, com la Boira. D'altres són habituals i els trobes a primera hora del matí o al migdia, quan sortim a dinar. A mi, personalment, em donen molt bon rotllo, però és que m'encanten els gossos. I no sóc l'única del museu a qui li agraden!

Una imatge val més que mil paraules

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat l'exposició Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000 que, fins al 30 de setembre, es podrà veure a la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida. A la mostra es poden veure un centenar d'imatges que recullen vint-i-cinc anys d'història del nostre país. Les fotografies recullen fets importants d'aquest període fent un especial èmfasi en els esdeveniments polítics i socials de la Transició i en els Jocs Olímpics de Barcelona. És tan sols una mostra de la importància del periodisme gràfic en els mitjans de comunicació escrits des del final de la dictadura i fins als nostres dies.

El paper del fotògraf de premsa, a vegades injustament mal vist, és un paper vital com a complement del periodista redactor. El valor d'una imatge es manifesta en fotografies que estan en l'imaginari col·lectiu i que formen part de la nostra història, com per exemple, les fotografies de la guerra civil espanyola, les imatges dels atemptats de l'11-S a Nova York o també, perquè no, les d'esdeveniments esportius de tota mena. És cert que la televisió ha pres part del protagonisme a la fotografia, però la captura d'un instant, d'una mirada, d'un crit o d'un esclat de joia en una imatge no es pot comparar a res. La tasca del fotoperiodista és atrapar aquest instant i aconseguir que la fotografia parli per si sola.

A la inauguració de l'exposició hi van assistir l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; la regidora de Cultura, Montse Parra i la directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, entre d'altres.

La botiga del Museu

Si visiteu el Museu de Lleida no podeu deixar de passar per la botiga. És petita però bufona. I la seva singularitat és que treballem, bàsicament, amb artistes lleidatans i oferim objectes relacionats amb la col·lecció del museu. A banda de les joies creades per un grup de joiers lleidatans, que es van presentar públicament el passat mes de maig, hi ha d'altres novetats. Bosses i portafolis elaborats amb les banderoles de la inauguració del museu, que han estat fets per interns de la presó de Ponent i amb la col·laboració del CIRE (Centre d'Iniciatives i Recursos Escolars). Mòbils, pins, agulles, clauers, tasses, davantals.... Personalment, a mi m'agrada molt el mòbil inspirat en les pintures murals de la Balma del Cogul, obra del Carles Teixidó. Però d'objectes n'hi ha per a tots els gustos...

Nit dels Museus

El passat 17 de maig vam celebrar la Nit dels Museus. En una iniciativa conjunta de sis centres lleidatans, vam obrir portes de 20.00 a 00.00 hores. El resultat: genial! Un munt de gent va visitar el museu de nit i va gaudir de l'espectacle que un grup d'alumnes i professores de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida, sota la direcció de Jaume Belló, van oferir a la plaça d'accés al museu. Amenaçava pluja i fins i tot van caure unes gotes. Però el temps va respectar la festa i les 'muses' es van poder presentar davant del públic per acabar entrant al museu al ritme de Dead Can Dance.

Esport i art

El passat 29 d'abril es va inaugurar a la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida la mostra "Camps de joc", formada per una selecció de cinquanta obres d'art del fons del Centro Superior de Deportes (CSD), que tenen en comú la unió entre l'art i l'esport. L'esdeveniment s'inclou en el programa d'activitats programades aquest any a Lleida amb motiu de la celebració de Lleida-Ciutat Europea de l'Esport. Els encarregats d'inaugurar oficialment la mostra van ser la Secretària General del CSD, Carmen Simón, i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, entre d'altres autoritats.

Les obres formen part d'un fons que va encetar Joan Antoni Samaranch l'any 1967. Aquest fons s'ha anat nodrint d'objectes exposats, bàsicament, a les Biennals Internacionals de l'Esport en l'Art (BIDA). Normalment, aquestes obres es troben ubicades als passadissos i despatxos del CSD, i no hi ha moltes ocasions de contemplar-les públicament. Entre les peces exposades a Lleida hi ha obres de Joan Brossa, Josep Guinovart i Eduardo Úrculo, entre d'altres.

L'exposició, que es podrà veure fins al 15 de juny, és la primera que acull la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida.

Visita del Bibliobús

El Museu de Lleida va acollir el passat 22 d'abril una jornada dedicada a biblioteques i equipaments culturals. La directora general de Cooperació Cultural, Anna Falguera, va presentar el programa específic de biblioteques per al 2008-2012, en un acte al qual van assistir un nombrós grup d'alcaldes i regidors de diversos municipis lleidatans. Falguera també va explicar les línies d'ajudes per a activitats professionals de la difusió artística. A la plaça del museu s'hi va instal·lar un bibliobús, el mateix que viatja cada dia per diversos municipis lleidatans.

Festa Nexus

La sala d'exposicions temporals del museu va acollir dijous passat la festa d'inauguració de les Clíniques Nexus. A l'acte hi van assistir unes 800 persones, entre les quals hi havia una colla de 'famosos', que van omplir la nit de glamour (tots, famosos i no famosos).

La festa va començar a les vuit de la nit. La plaça es va omplir de gent que, poc a poc, desfilava pel photocall per entrar a la sala. Aquesta, decorada per a l'ocasió, lluïa ben maca. Projeccions a les parets, música ambiental, menjar i beure a dojo....

I llavors van començar a arribar els famosos, a poc a poc...un per un: la Mari Pau Huguet (la nota local), l'Eva González (la xicota de l'Iker Casillas), la Mireia Verdú (un altra nota local), el nedador David Meca o la Carla Goyanes... I algun més que se m'escapa perquè, la veritat, a tots no els coneixíem. I un cop a dins, i durant ben bé una hora, parlaments i fotos. Perquè els famosos donen la nota de color, però a canvi es deixen fotografiar per tothom (i amb tothom que ho vulgui).

Nosaltres ens ho vam passar molt bé, vam fer fotos de tot i vam acabar cansats, però contents!!